comunicació, extimitat, internet, intimitat, relacio_digital, vida_privada, xarxes_socials

Privacidad en Internet (o yo sé quién eres y sé dónde vives)

Privacidad en Internet (o yo sé quién eres y sé dónde vives).

Comparteixo blog on es parla de la intimitat a Internet. Increïble el que es pot arribar a difondre a les xarxes i com se’ns pot girar en contra… Hi ha un vídeo molt recomanable de veure…

Anuncis
Estàndard
UOC, xarxes_socials

Quin ús fan les institucions de les xarxes socials?

Quim Miró: ” Les xarxes socials és la manera que més ens apropa al ciutadà”

Entrevista a Quim Miró, comunity manager de l’ajuntament de Martorell. Fa un repàs de l’ús que fa l’ajuntament de les xarxes socials, principalment Facebook i Twitter.

A l’entrevista també ens exposa com gràcies a l’ús d’aquest canal, l’ajuntament s’apropa més al ciutadà, aconseguint així, una comunicació bidireccional.

 

Estàndard
Política, UOC, xarxes_socials

Entrevista al President de la Diputacio Salvador Esteve Figueras

                                                        Miniatura per a la versió de 19:56, 23 des 2010

1. Quines són les principals tasques que desenvolupa actualment la Diputació? De quina manera m’afecta o m’afavoreix? a mi, com a ciutadana…

La Diputació és una administració que té la seva raó de ser en el suport econòmic, tècnic i tecnològic que dóna als ajuntaments de la demarcació per aconseguir uns serveis de qualitat i un territori equilibrat. Els àmbits en què intervé són tan variats com la gestió del territori, les comunicacions, la cultura, els serveis socials, el desenvolupament econòmic… Si bé la Diputació no presta serveis directament als ciutadans, el que és cert és que la majoria dels que ofereixen els ajuntaments als veïns i veïnes serien impossibles sense ella.

2. Quin és el tret diferencial del suport que dóna la Diputació als municipis que justifica la seva raó de ser? Quines diferències hi ha respecte les gestions que fa la Generalitat?

Un dels trets essencials de la Diputació és que els diputats i diputades que la integren, com jo mateix, som regidors o alcaldes. Això vol dir que tenim un coneixement profund de les necessitats dels nostres pobles i ciutats. No decidim les polítiques des d’un despatx de Barcelona, sinó que estem en contacte permanent amb la realitat del territori i treballem en xarxa.
La Generalitat desenvolupa polítiques nacionals, de país. Des de la Diputació aportem un coneixement i una sensibilitat que només la proximitat permet tenir. S’anomenin diputacions o vegueries, tenim molt clar que el país necessita una administració intermèdia entre el Govern de la Generalitat i l’administració local.

3. Com arriba a ser escollit President de la Diputació?

Tècnicament, l’elecció dels diputats i del mateix president de la Diputació és indirecta, la fan els ajuntaments d’entre els seus regidors. Políticament, és fruit d’una trajectòria dedicada al municipalisme. En el meu cas, són més de 30 anys dedicat al meu poble, primer com a regidor i després com a batlle, i a un nivell més ampli com a president de l’Associació Catalana de Municipis.

4. Com es financia la Diputació?

Els ingressos de la Diputació provenen majoritàriament de l’estat. Els més importants són els que provenen del Fons complementari de finançament i els corresponents a la participació en diversos impostos.

5. En aquest moment de retallades, quines mesures d’austeritat ha pres la Diputació?

Hem fet un esforç de racionalització en molts àmbits, entre els quals hi ha l’estructura orgànica de la institució, que ens ha permès augmentar en un 17% els pressupost. Enguany disposem d’un pressupost de 690 MEUR i la nostra prioritat és reforçar els governs locals mitjançant el suport en totes aquelles activitats i serveis que garanteixen el desenvolupament econòmic, l’equitat i la cohesió social i territorial.

6. En el suposat cas d’una Catalunya Independent, quin paper jugaria la Diputació?

Seguint la tradició del catalanisme i la divisió territorial pròpia, la Diputació passaria a ser una vegueria però seria igualment una administració de segon nivell que mantindria el seu suport als municipis i al territori. La nostra missió continuaria sent la mateixa.

7. Quina percepció subjectiva creu que té la gent de vostè com a personatge polític? Creu que és prou reconeguda la feina que fa i que per tant, té una bona reputació?

Espero que tinguin la percepció d’un ciutadà que ha treballat per al progrés del seu municipi i del seu país des de les responsabilitats que he ocupat. Algú que està al servei de les persones, en definitiva.
Com a alcalde, crec la gent de Martorell em coneix bé, sóc un veí més al servei del meu poble. Com a president de la Diputació espero que se’m consideri com algú atent a les necessitats dels pobles i ciutats de les comarques barcelonines.

8. Disposa d’algun gabinet de premsa o assessor de comunicació que gestioni la seva estratègia de comunicació política? I, estan diferenciats per l’Ajuntament de Martorell que per la Diputació de Barcelona?

Tant a l’Ajuntament de Martorell com a la Diputació de Barcelona disposem d’equips de comunicació professionals. Es imprescindible que qualsevol administració tingui les eines necessàries per comunicar-se amb la ciutadania amb rigor i professionalitat: estem obligats a explicar-nos i alhora això ens legitima com a poders públics.

9. Creu que la figura d’un Spin Doctor o assessor de comunicació, beneficia i/o ajuda a un personatge polític? O pel cas contrari, li pot arribar a fer perdre la pròpia essència com a persona?

Crec que és bo que els polítics ens deixem assessorar pels professionals de la comunicació per poder fer arribar millor el nostre missatge a la ciutadania. Ara bé, el contacte directe amb la gent, amb el territori, amb altres alcaldes i alcaldesses és una part essencial de la feina de tot polític amb vocació de servei públic.

10. Com a President de la Diputació creu que té molta o poca presència als mitjans de comunicació? Es sent respectat per ells? I si fos així, ha fet o ha deixat de fer alguna cosa perquè fos així?

Com a president considero que tinc la presència que mereixo. No sóc el protagonista, però sí el representant de la institució i de les polítiques que des de les quatre àrees desenvolupem per als municipis. La millor comunicació és sempre dir la veritat i actuar en conseqüència amb les necessitats del territori.

11. He vist que té un perfil creat al Facebook, de fet li he demanat amistat, fa uns dies… Aprofita les xarxes socials només quan està en campanya electoral, o ho fa de forma habitual? Sap de memòria quants amics té al Facebook? (sense mirar… ) Es gestiona vostè mateix la seva conta de Facebook?

De fet, el perfil de Facebook no el vaig crear jo i no sóc usuari del les xarxes socials.

12. Consulta habitualment les xarxes socials per investigar o fer seguiment sobre altres polítics o partits polítics?

M’agrada prendre’m el meu temps per a cada cosa, són una persona més aviat reflexiva. La immediatesa de les xarxes socials no acaba d’encaixar amb el meu tarannà, tot i que entenc que són eines útils en molts casos i que les administracions públiques també hi ha de ser per estar més a prop de la ciutadania.

Autor: Montse Julibert

Data: 28 de març de 2013

Estàndard
comunicació, Relacions_Públiques, treballs, UOC, xarxes_socials

“Relacions Públiques 2.0”

El 40% de les empreses no disposa d’un pla estratègic per Internet, aquest no només és bàsic pel funcionament del dia a dia, sinó per la planificació a llarg termini. Com volem treballar, què volem fer i a on volem arribar. Sense una bona planificació tot és molt difícil i en el camp de les Relacions Públiques passa el mateix, es necessita d’una bona estratègia ben planificada, amb el Web 2.0 podem treballar la immediatesa del moment, però tot això no vol dir que no hagi d’haver un pla de treball ni tampoc una estructura planificada. Fins ara el consumidor només consumia; ara no només consumeix, sinó que també participa de la venta.

Amb Internet, la comunicació s’ha revolucionat, han aparegut les xarxes socials, els blogs, els mòbils, l’ individualisme, la globalització,…. tot està canviant i per això ens hem d’adaptar a aquesta nova realitat. Ara no és necessari disposar de grans inversions en pressupostos, una bona dosi de creativitat, juntament amb una medició de resultats, farà arribar a aconseguir els objectius proposats per a qualsevol companyia. Quan hi hagi un excés d’oferta, la marca és la que dotarà la diferència, el més important és fer de la marca una experiència, convertir-la en una emoció, fer que el consumidor sigui el seu millor ambaixador, … tota aquesta feina, no és una tasca de publicitat, ni de màrqueting, és una feina que del Relacions Públiques de l’empresa.

La incidència més gran, possiblement, l’han tingut dintre el departament de Màrketing de continguts, o comunicació de màrketing. Les empreses tenen la missió de crear la informació que les empreses han de difondre. Així que en un departament de Relacions Públiques ha d’haver-hi redactors, documentalistes, … a més a més tots ells experts en formats multimèdia, i cada vegada més complexos.

La figura del Community manager, avui tant a l’ordre del dia serà qui assumeixi les feines clàssiques del Relacions Públiques de tota la vida, però dintre de la xarxa: assegura la sintonia entre tots els públics (interns i externs) de la companyia i els seus entorns. Només així, mantenint un diàleg continuat, l’organització coneixerà el polze social intern i extern (tan dels seus col•laboradors, directius, accionistes, serveis, productes, clients, proveïdors….), com per frenar qualsevol mostra de crisi on-line o resoldre qualsevol tipus de dubte. Per tant, deduïm que aquest canvi o incidència afecta de manera més genèrica.

La feina de les Relacions Públiques està cada vegada més present a Internet, d’aquí que l’anomenem Relacions Públiques 2.0, a continuació una descripció dels punts més rellevants:

 -La comunicació on-line és la disciplina més important de les Relacions Públiques amb els mitjans de comunicació. En comptes de comunicar-nos amb notes de premsa, les empreses es comunicaran directament amb els seu públic per Internet a través de la Web 2.0.

 -Les Xarxes Socials en les noves centrals de comunicació. Tot i que el missatge original de les Relacions Públiques no variarà, sí que ho farà el canal a través del qual es faci. Aquí també cal destacar que en moltes empreses apareix la figura del Comunity Manager. Persona encarregada de gestionar les relacions entre les xarxes socials i l’empresa i al reves. Aquesta relació no s’ha de frivolitzar ja que qualsevol errada podria causar un greu perjudici corporatiu per l’empresa.

-Les persones són l’epicentre de les Relacions Públiques 2.0. A la era de la Web 2.0 les Relacions Públiques han de deixar de donar tanta importància als mitjans i començar a donar més a les persones, per tenir una relació més directe amb el client.

-Les rutines de treball dels periodistes es veuran afectades ja que abans molta feina d’aquesta passava per les seves mans, ara amb el Facebook,… i les altres xarxes socials, les companyies poden gestionar-se soles les noticies i notes de premsa.

-La comunicació amb el client serà a temps real, les xarxes socials possibiliten penjar noticies de manera “immediata”, tot i que es corren riscos en cas de no contrastar les noticies.

-Abans qui parlava era l’empresa, ara qui parla és el client. Existeix un feedback amb el client i per tant milloren les relacions amb el client, perquè en tot moment l’empresa sap què vol exactament el seu client.

-Els bloggers seran els nous intermediaris entre l’empresa i el consumidor, avui dia un blogger pot fer la figura d’un periodista o d’un periodista ciutadà.

-El SEO i el màrketing seran la simbiosi perfecta per triomfar en el camps de les Relacions Públiques 2.0, ja que no n’hi ha prou en publicar coses d’interès pel consumidor, sinó que aquestes informacions han d’estar ben posicionades en els motors de recerca o costarà de trobar per part del client.

-Abans de l’aparició de les xarxes socials, les empreses i les institucions publicaven les notes de premsa, i les enviaven als periodistes. Amb la Web 2.0 es fa necessari un canvi de format, ja que la informació no va als mitjans sinó directament als clients.

-Per donar difusió a una noticia empresarial o institucional a través de la web, no n’hi ha prou en publicar-la al FB, sinó que s’ha de distribuir a tots els mitjans on-line possibles: RSS, xarxes socials, portals de premsa, … per això també està la importància del abans anomenat Community Manager.

-També existeix el que s’anomena el mètode Sales de Premsa 2.0 que cada vegada s’està estenen més en l’àmbit de la comunicació i sembla que la tendència és que es vagi estenen més encara, i té dues finalitats principals:

                                    – Millorar les relacions amb els professionals com periodistes i bloggers.         

                                    – Gestionar la comunicació amb els usuaris finals, són com sales de premsa virtuals on hi ha:

                                             * Publicacions de notes de premsa

                                             * Continguts multimèdia (logos, vídeos, …)

                                             * Informació sobre l’empresa

                                             * Organigrama

                                             * Contacte amb els RP de l’empresa

                                             * Mecanismes de sol•licitud d’entrevistes

                                             * Registre i subscripcions per bloggers

                                             * Gestió de crisis, queixes, …

                                             * Blog corporatiu, stream de twitter, …

 

Els punts clau en l’evolució cap a les Relacions Públiques 2.0 han estat:

1- Les xarxes socials són els punts centrals de la comunicació humana. S’intercanvien noticies, imatges, vídeos… Es comunica, es prescriu, es donen opinions i informacions. Les empreses no poden desaprofitar aquesta oportunitat.

2- Les persones seran l’epicentre de la informació 2.0. Les empreses de Relacions Públiques ja no s’adrecen als periodistes, es dirigeixen al públic directament, cada usuari és un periodista potencial que parla de les marques.

3- Les empreses parlen amb el públic directament, és un diàleg amb el mercat sense intermediaris. Comunicació bidireccional. 4- Noves maneres, nous formats i nous professionals, els Relacions Públiques 2.0 tenen la responsabilitat sobre la generació de continguts, sobre la creació i la visibilitat a la web.

 

Aquesta evolució és visible a totes ja que les RP havien quedat reduïdes a comunicats de premsa, preparacions d’events i alguna festa ocasional. Una feina intermitent, on quan no hi havia res a dir era més aviat avorrida. No obstant això, ara tot ha canviat, l’aparició que brinden els Social Media són una oportunitat per què les agències recuperin la rellevància del seu treball: el tracte amb el públic.

 Ara la feina ha de ser constant i continuada, abans el contacte era amb cinc o sis medis, ara s’ha de tenir en compte que és possible crear una comunitat, que potser ja existeix però és una potencia a multiplicar i per tant la quota de mercat evolucionarà de manera natural, ja que les comunitats s’expandiran i establiran relacions les unes amb les altres donant lloc a una xarxa creixent que a la llarga només pot beneficiar al client.

En resum:

– R.P. no significa Relacions amb la Premsa: El comunicat de premsa ha de tornar al seu lloc com a instrument per tornar a cridar l’atenció quan l’empresa tingui alguna cosa per dir.

– No es tracta d’agitació: Es tracta d’escoltar i entendre al client, d’establir una relació franca basada en valors compartits. “d’establir un canal interactiu en el que compartir i escoltar, essent actors directes en els mercats que afecten al nostre negoci”

– No es tracta de publicitat: No són el mateix. Uns porten el producte al mercat, les RP no. Les RP han de construir un mercat al voltant del mateix…. Els dos són igual de necessaris i no són intercanviables.

– R.P. significa Relacions Públiques: El públic està a tocar de la mà. Si les agencies voles ser rellevants no poden obviar el gran canvi que s’està produint entre el poder client / marca.

Estàndard