comunicació, internet, UOC

Influència dels dispositius mòbils a les botigues offline

L’ús del mòbil ha modificat la manera que tenim de comprar a les botigues físiques. Aquesta influència continuarà creixent, i arribarà a ser un element imprescindible en el moment de prendre les decisions. Per tot això, els retailers hauran de proporcionar una experiència de compra integrada a través de tots els canals.

Actualment els joves menors de 30 anys són el públic que més utilitza el mòbil en un procés de compra a una botiga offline. Aquest ús té una tendència a anar augmentant progressivament, i també a mida que aquest grup vagi augmentant les seves capacitats econòmiques, ja que de moment no és el grup amb millor poder adquisitiu.

Les compres d’imports superiors també fan que els usuaris optin per acostar-se físicament al comerç, tot i que prèviament hagi fet una recerca a través de la web o la botiga online. Els que es decanten per comprar via online, ho fan des de la web del retailer, i només un 3%  finalitza la compra des del seu smartphone. D’aquí l’aposta dels retailers per mirar d’incentivar l’ús dels dispositius mòbils a nivell global.

Una previsió feta per eMarketer mostra la predisposició per part dels clients a comprar online, tot i que quedi molt de recorregut per fer. La recerca de productes online, no sempre s’acaba en confirmació de transacció, però sí que influeix notablement sobre la decisió final a la botiga offline. Tanmateix, existeix la versió oposada, que és la dels consumidors que busquen a les botigues físiques aquells productes que estan interessats a comprar, per finalment fer la seva comanda online.

Vet aquí la necessitat d’oferir una experiència integrada a través de tots els canals, amb la finalitat de mantenir el contacte amb el client, i poder proporcionar-li una experiència completa i satisfactòria, independentment del canal que finalment triï. Per als clients no existeix diferencia entre el medi offline i l’online; els dispositius mòbils o l’ordinador. Utilitzen indistintament tots els canals durant tot el procés, bé sigui des del lloc de treball, la comoditat de casa seva, el centre comercial o la parada de metro. Qualsevol moment és bo per buscar i adquirir el producte que necessiten. Per això els retailers han d’estar preparats per a oferir-li de la manera més senzilla possible.

 

Anuncis
Estàndard
comunicació, UOC, xarxes_socials

Scribus: Una eina de maquetació de documents

Scribus és un programa de maquetació de pàgines llicenciat com a software lliure,  serveix per a la creació de  de publicacions per ordinador. Està dissenyat per donar flexibilitat en el disseny i la composició, oferint la capacitat de preparar arxius per a equips professionals.

Tot i que originalment va ser desenvolupat per plataforma Linux, actualment està disponible per GNU/LinuxMac iOS  i Windows, les últimes versions ja ofereixen una versió gratuïta i està disponible en diferents idiomes, entre ells, el castellà.

Scribus ofereix unes capacitats professionals adequades per a l’edició, fet que el compara amb altres programaris com Adobe PageMakerQuarkXPress y Adobe InDesign. Permet crear diversos tipus de documents i publicacions, bé començant de zero o bé fent servir alguna de les plantilles que el programa porta incorporades.

Ofereix totes les  eines necessàries per realitzar maquetacions i publicacions, també inclou suport per a funcions professionals com  al sistema de color CYMK, creació de PDF, i utilitats de dibuix vectorial entre d’altres, a més a més de formats gràfics, compta amb una àmplia font de tipografies i d’imatges, tot això accessible des d’una interfaç força intuïtiva que permet el disseny i l’organització dels elements d’una publicació d’una manera senzilla, només arrossegant i deixant anar el ratolí. Entre els exemples de la seva aplicació trobem diaris, fulletons, bolletins de noticies, cartells i llibres.

La  impressió es fa mitjançant els seus propis controladors interns de PostScript Nivell 3, inclòs el suport per a fonts tipogràfiques incrustades i ajustament amb fonts True Type, Tipus 1 i Open Type. El controlador intern suporta plenament les construccions de PostScript Nivell 2 i un gran subconjunt de construccions de Nivell 3.

El suport PDF inclou transparència i un gran conjunt d’especificacions de PDF 1.4, així com PDF/X3, inclús els camps interactius de formularis PDF, notes i marques.

El format dels seus arxius està basat en XML, i està totalment documentat, es poden important textos de documents Open DocumentDoc de Microsoft Word i HTML.

Una de les característiques d’Scribus és que compta amb el recolzament de tota una comunitat d’usuaris, que gràcies a la seva llicència de codi obert, ofereix un gran servei de suport i ajuda i treballa cada dia per obtenir noves i millors funcions del programa.

Estàndard
UOC, xarxes_socials

Quin ús fan les institucions de les xarxes socials?

Quim Miró: ” Les xarxes socials és la manera que més ens apropa al ciutadà”

Entrevista a Quim Miró, comunity manager de l’ajuntament de Martorell. Fa un repàs de l’ús que fa l’ajuntament de les xarxes socials, principalment Facebook i Twitter.

A l’entrevista també ens exposa com gràcies a l’ús d’aquest canal, l’ajuntament s’apropa més al ciutadà, aconseguint així, una comunicació bidireccional.

 

Estàndard
comunicació, UOC, xarxes_socials

Circa News App: Una manera senzilla de llegir noticies pel mòbil

slide1

D’acord amb el que diuen alguns productors de continguts, els lectors de noticies destinem pocs minuts davant de la pantalla del telèfon. La lectura en línia és una experiència diferent de la lectura d’un text imprès, que per contra és més relaxada i s’hi acostuma a dedicar més temps.

La primera lectura que fan els lectors d’una noticia és superficial, mentre que quan troben una noticia més interessant, hi dediquen més temps i, per tant,  fan una recerca més acurada mitjançant links relacionats. Circa dóna una solució per aquests lectors, ja que és una aplicació per a dispositius mòbils destinada a aquells que volen informar-se, de manera breu i ràpida, amb més dels 140 caràcters que ofereix Twitter, dóna la informació més important d’una noticia i els enllaços necessaris per tal d’ampliar allò que més interessi a cada usuari.

Circa ofereix noticies organitzades i resumides de manera que el lector només rep la informació imprescindible en versió mòbil. Un paràgraf per cada noticia i un enllaç a altres noticies per a qui vulgui saber més coses. Les noticies de Circa estan acompanyades de mapes, imatges  i enllaços a tot tipus de recursos.

Permet consultar les fonts del articles que s’estan llegint, només s’ha de pitjar el botó “informació” ubicat a la barra superior. Cada una de les fonts té un link per tal que els usuaris de circa puguin cercar les referències dels editors.

Una altra avantatge interessant és que tot està organitzat perquè l’usuari pugui subscriure’s  a qualsevol dels temes i rebre alertes quan hi hagi noticies actualitzades, només ha de clicar el botó de “seguir” i estarà al dia de tot allò que es publiqui relacionat amb els seus interessos.

slide3

També es poden compartir les històries, de manera parcial o total, ara bé, de moment només amb Facebook i Twitter, que són  les més utilitzades per la majoria d’usuaris.

La gràcia d’aquesta aplicació és la senzillesa de la interfície, és molt clara i sense gaires opcions per a no confondre l’usuari. Compartir, llegir i segui noticies, res més. La subscripció és molt senzilla i a cost zero des de qualsevol dispositiu mòbil.

Les noticies estan presentades exclusivament en anglès, tot i que tenen una projecció internacional sobre l’actualitat social i política, la majoria estan relacionades amb Estats Units, cosa que limita molt als usuaris internacionals. Per als seguidors de la política internacional és una eina molt útil, mentre que qui busqui un cercador de noticies més local, sens dubte aquesta no serà la seva aplicació.

La versió de Circa va començar a estar disponible només per dispositius d’Apple, iPhone i iPad, però ara també està disponible per Android. Igualment Matt Galligan, cofundador de Circa, explica que no es vol limitar al format per a mòbils i que en un futur no gaire llunyà treballaran per a la creació d’una versió per tauletes i fins i tot per ordinador.

Estàndard
cartes_lector, comunicació, Política, relacio_digital, Uncategorized, UOC, xarxes_socials

Links de 4 cartes publicades a la premsa escrita i digital

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/23-lectorescriu/642428-les-beques-del-ministeri-deducacio.html

http://www3.escolacristiana.org/wp_recullpremsa/2013/05/el-punt-avui-carta-al-director-les-beques-del-ministeri-deducacio/

http://www.elperiodico.cat/ca/cartas/entre-tots/lleiwert-retroces-anys/76331.shtml

http://www.elperiodico.com/es/cartas/entre-todos/carta/76331.shtml
Un proyecto ideológico – UNED

http://www.ara.cat/premium/hemeroteca/pdf/912058786/ara_1367445600.pdf

http://www.20minutos.es/edicion_impresa_ver/barcelona/2013/05/23/

http://www.eldebat.cat/cast/notices/2013/05/el_moviment_slow_70824.php
http://www.eldebat.cat/cast/notices/2013/05/l_aplicacio_de_la_llei_wert_71032.php

http://www.eldebat.cat/cast/notices/2013/05/efectes_de_la__catalanofobia_71209.php

http://www.eldebat.cat/cast/notices/2013/06/la_torre_de_comunicacions_a_castellvi_de_rosanes_71412.php

Estàndard
Política, UOC, xarxes_socials

Entrevista al President de la Diputacio Salvador Esteve Figueras

                                                        Miniatura per a la versió de 19:56, 23 des 2010

1. Quines són les principals tasques que desenvolupa actualment la Diputació? De quina manera m’afecta o m’afavoreix? a mi, com a ciutadana…

La Diputació és una administració que té la seva raó de ser en el suport econòmic, tècnic i tecnològic que dóna als ajuntaments de la demarcació per aconseguir uns serveis de qualitat i un territori equilibrat. Els àmbits en què intervé són tan variats com la gestió del territori, les comunicacions, la cultura, els serveis socials, el desenvolupament econòmic… Si bé la Diputació no presta serveis directament als ciutadans, el que és cert és que la majoria dels que ofereixen els ajuntaments als veïns i veïnes serien impossibles sense ella.

2. Quin és el tret diferencial del suport que dóna la Diputació als municipis que justifica la seva raó de ser? Quines diferències hi ha respecte les gestions que fa la Generalitat?

Un dels trets essencials de la Diputació és que els diputats i diputades que la integren, com jo mateix, som regidors o alcaldes. Això vol dir que tenim un coneixement profund de les necessitats dels nostres pobles i ciutats. No decidim les polítiques des d’un despatx de Barcelona, sinó que estem en contacte permanent amb la realitat del territori i treballem en xarxa.
La Generalitat desenvolupa polítiques nacionals, de país. Des de la Diputació aportem un coneixement i una sensibilitat que només la proximitat permet tenir. S’anomenin diputacions o vegueries, tenim molt clar que el país necessita una administració intermèdia entre el Govern de la Generalitat i l’administració local.

3. Com arriba a ser escollit President de la Diputació?

Tècnicament, l’elecció dels diputats i del mateix president de la Diputació és indirecta, la fan els ajuntaments d’entre els seus regidors. Políticament, és fruit d’una trajectòria dedicada al municipalisme. En el meu cas, són més de 30 anys dedicat al meu poble, primer com a regidor i després com a batlle, i a un nivell més ampli com a president de l’Associació Catalana de Municipis.

4. Com es financia la Diputació?

Els ingressos de la Diputació provenen majoritàriament de l’estat. Els més importants són els que provenen del Fons complementari de finançament i els corresponents a la participació en diversos impostos.

5. En aquest moment de retallades, quines mesures d’austeritat ha pres la Diputació?

Hem fet un esforç de racionalització en molts àmbits, entre els quals hi ha l’estructura orgànica de la institució, que ens ha permès augmentar en un 17% els pressupost. Enguany disposem d’un pressupost de 690 MEUR i la nostra prioritat és reforçar els governs locals mitjançant el suport en totes aquelles activitats i serveis que garanteixen el desenvolupament econòmic, l’equitat i la cohesió social i territorial.

6. En el suposat cas d’una Catalunya Independent, quin paper jugaria la Diputació?

Seguint la tradició del catalanisme i la divisió territorial pròpia, la Diputació passaria a ser una vegueria però seria igualment una administració de segon nivell que mantindria el seu suport als municipis i al territori. La nostra missió continuaria sent la mateixa.

7. Quina percepció subjectiva creu que té la gent de vostè com a personatge polític? Creu que és prou reconeguda la feina que fa i que per tant, té una bona reputació?

Espero que tinguin la percepció d’un ciutadà que ha treballat per al progrés del seu municipi i del seu país des de les responsabilitats que he ocupat. Algú que està al servei de les persones, en definitiva.
Com a alcalde, crec la gent de Martorell em coneix bé, sóc un veí més al servei del meu poble. Com a president de la Diputació espero que se’m consideri com algú atent a les necessitats dels pobles i ciutats de les comarques barcelonines.

8. Disposa d’algun gabinet de premsa o assessor de comunicació que gestioni la seva estratègia de comunicació política? I, estan diferenciats per l’Ajuntament de Martorell que per la Diputació de Barcelona?

Tant a l’Ajuntament de Martorell com a la Diputació de Barcelona disposem d’equips de comunicació professionals. Es imprescindible que qualsevol administració tingui les eines necessàries per comunicar-se amb la ciutadania amb rigor i professionalitat: estem obligats a explicar-nos i alhora això ens legitima com a poders públics.

9. Creu que la figura d’un Spin Doctor o assessor de comunicació, beneficia i/o ajuda a un personatge polític? O pel cas contrari, li pot arribar a fer perdre la pròpia essència com a persona?

Crec que és bo que els polítics ens deixem assessorar pels professionals de la comunicació per poder fer arribar millor el nostre missatge a la ciutadania. Ara bé, el contacte directe amb la gent, amb el territori, amb altres alcaldes i alcaldesses és una part essencial de la feina de tot polític amb vocació de servei públic.

10. Com a President de la Diputació creu que té molta o poca presència als mitjans de comunicació? Es sent respectat per ells? I si fos així, ha fet o ha deixat de fer alguna cosa perquè fos així?

Com a president considero que tinc la presència que mereixo. No sóc el protagonista, però sí el representant de la institució i de les polítiques que des de les quatre àrees desenvolupem per als municipis. La millor comunicació és sempre dir la veritat i actuar en conseqüència amb les necessitats del territori.

11. He vist que té un perfil creat al Facebook, de fet li he demanat amistat, fa uns dies… Aprofita les xarxes socials només quan està en campanya electoral, o ho fa de forma habitual? Sap de memòria quants amics té al Facebook? (sense mirar… ) Es gestiona vostè mateix la seva conta de Facebook?

De fet, el perfil de Facebook no el vaig crear jo i no sóc usuari del les xarxes socials.

12. Consulta habitualment les xarxes socials per investigar o fer seguiment sobre altres polítics o partits polítics?

M’agrada prendre’m el meu temps per a cada cosa, són una persona més aviat reflexiva. La immediatesa de les xarxes socials no acaba d’encaixar amb el meu tarannà, tot i que entenc que són eines útils en molts casos i que les administracions públiques també hi ha de ser per estar més a prop de la ciutadania.

Autor: Montse Julibert

Data: 28 de març de 2013

Estàndard
comunicació, Política, UOC, xarxes_socials

Anàlisi de les portades dels principals diàris de l’endemà de les eleccions catalanes del 25N

Enllaç: Eleccions catalanes: Principals portades diaris

Títol: Elecciones catalanas: El duro golpe de las urnas a CiU, en las portadas de los principales diarios

Subtítol: Las primeras páginas de los principales rotativos recogen el resultado negativo para el plan soberanista de Artur Mas

Data i hora de Publicació: 26/11/2012 – 01:13h

Autor: Redacció de La Vanguardia

Un cop fet el recompte de tots els vots i en contra de tot pronòstic Artur Mas no va aconseguir aquella majoria tan “excepcional” que durant la campanya havia estat demanant amb tant fervor als seus votants per tal de poder liderar el projecte sobiranista que el poble català havia començat en la manifestació multitudinària del dia 11de setembre. La pèrdua dels 12 diputats de Convergència i Unió s’allunya molt a les expectatives del programa de Mas. Les conclusions que en podem extreure però, són que el poble continua volent la independència, d’aquí l’augment espectacular d’Esquerra Republicana que han passat de 10 a 21 diputats, sense deixar de banda els tres ascons de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) que entra per primera vegada al Parlament i es declara independentista. Hi ha qui parla de vot de càstig per temes com les retallades, o fins i tot l’intent maquiavèl•lic d’última hora per part del diari el Mundo on acusaven a Mas de corrupte pocs dies abans de les eleccions, o no menys important, els votants més conservadors de CIU que també tenen dret a no voler encetar un procés per a la independència del país.
Amb tot això a l’endemà de les eleccions, els principals rotatius no van perdre pistonada i es van deixar portar amb molt d’entusiasme contra el President amb les seves portades:
– La Vanguardia: “Duro castigo a Mas”
– El País: “El plan de Mas se hunde en las urnas”
– El Mundo: “Mas entra en la Historia”
– ABC: “Mas pierde su plebiscito”
– La Razón: “Adéu Mas, a Cataluña le gusta España”
– El Periódico de Catalunya: “Batacazo”
– Ara: “Mas no ho podrà fer sol”
No cal ni recordar cap on es decanten cada un d’aquests diaris, amb quin/s partits tenen més o menys afinitat, ja que en un dia com a l’endemà de les eleccions catalanes, van poder fer apologia dels seus sentiments més profunds, veiem sinó l’exemple de La Razón o de l’ABC.

Estàndard