cartes_lector, comunicació, Política, relacio_digital, Uncategorized, UOC, xarxes_socials

Links de 4 cartes publicades a la premsa escrita i digital

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/23-lectorescriu/642428-les-beques-del-ministeri-deducacio.html

http://www3.escolacristiana.org/wp_recullpremsa/2013/05/el-punt-avui-carta-al-director-les-beques-del-ministeri-deducacio/

http://www.elperiodico.cat/ca/cartas/entre-tots/lleiwert-retroces-anys/76331.shtml

http://www.elperiodico.com/es/cartas/entre-todos/carta/76331.shtml
Un proyecto ideológico – UNED

http://www.ara.cat/premium/hemeroteca/pdf/912058786/ara_1367445600.pdf

http://www.20minutos.es/edicion_impresa_ver/barcelona/2013/05/23/

http://www.eldebat.cat/cast/notices/2013/05/el_moviment_slow_70824.php
http://www.eldebat.cat/cast/notices/2013/05/l_aplicacio_de_la_llei_wert_71032.php

http://www.eldebat.cat/cast/notices/2013/05/efectes_de_la__catalanofobia_71209.php

http://www.eldebat.cat/cast/notices/2013/06/la_torre_de_comunicacions_a_castellvi_de_rosanes_71412.php

Estàndard
Política, UOC, xarxes_socials

Entrevista al President de la Diputacio Salvador Esteve Figueras

                                                        Miniatura per a la versió de 19:56, 23 des 2010

1. Quines són les principals tasques que desenvolupa actualment la Diputació? De quina manera m’afecta o m’afavoreix? a mi, com a ciutadana…

La Diputació és una administració que té la seva raó de ser en el suport econòmic, tècnic i tecnològic que dóna als ajuntaments de la demarcació per aconseguir uns serveis de qualitat i un territori equilibrat. Els àmbits en què intervé són tan variats com la gestió del territori, les comunicacions, la cultura, els serveis socials, el desenvolupament econòmic… Si bé la Diputació no presta serveis directament als ciutadans, el que és cert és que la majoria dels que ofereixen els ajuntaments als veïns i veïnes serien impossibles sense ella.

2. Quin és el tret diferencial del suport que dóna la Diputació als municipis que justifica la seva raó de ser? Quines diferències hi ha respecte les gestions que fa la Generalitat?

Un dels trets essencials de la Diputació és que els diputats i diputades que la integren, com jo mateix, som regidors o alcaldes. Això vol dir que tenim un coneixement profund de les necessitats dels nostres pobles i ciutats. No decidim les polítiques des d’un despatx de Barcelona, sinó que estem en contacte permanent amb la realitat del territori i treballem en xarxa.
La Generalitat desenvolupa polítiques nacionals, de país. Des de la Diputació aportem un coneixement i una sensibilitat que només la proximitat permet tenir. S’anomenin diputacions o vegueries, tenim molt clar que el país necessita una administració intermèdia entre el Govern de la Generalitat i l’administració local.

3. Com arriba a ser escollit President de la Diputació?

Tècnicament, l’elecció dels diputats i del mateix president de la Diputació és indirecta, la fan els ajuntaments d’entre els seus regidors. Políticament, és fruit d’una trajectòria dedicada al municipalisme. En el meu cas, són més de 30 anys dedicat al meu poble, primer com a regidor i després com a batlle, i a un nivell més ampli com a president de l’Associació Catalana de Municipis.

4. Com es financia la Diputació?

Els ingressos de la Diputació provenen majoritàriament de l’estat. Els més importants són els que provenen del Fons complementari de finançament i els corresponents a la participació en diversos impostos.

5. En aquest moment de retallades, quines mesures d’austeritat ha pres la Diputació?

Hem fet un esforç de racionalització en molts àmbits, entre els quals hi ha l’estructura orgànica de la institució, que ens ha permès augmentar en un 17% els pressupost. Enguany disposem d’un pressupost de 690 MEUR i la nostra prioritat és reforçar els governs locals mitjançant el suport en totes aquelles activitats i serveis que garanteixen el desenvolupament econòmic, l’equitat i la cohesió social i territorial.

6. En el suposat cas d’una Catalunya Independent, quin paper jugaria la Diputació?

Seguint la tradició del catalanisme i la divisió territorial pròpia, la Diputació passaria a ser una vegueria però seria igualment una administració de segon nivell que mantindria el seu suport als municipis i al territori. La nostra missió continuaria sent la mateixa.

7. Quina percepció subjectiva creu que té la gent de vostè com a personatge polític? Creu que és prou reconeguda la feina que fa i que per tant, té una bona reputació?

Espero que tinguin la percepció d’un ciutadà que ha treballat per al progrés del seu municipi i del seu país des de les responsabilitats que he ocupat. Algú que està al servei de les persones, en definitiva.
Com a alcalde, crec la gent de Martorell em coneix bé, sóc un veí més al servei del meu poble. Com a president de la Diputació espero que se’m consideri com algú atent a les necessitats dels pobles i ciutats de les comarques barcelonines.

8. Disposa d’algun gabinet de premsa o assessor de comunicació que gestioni la seva estratègia de comunicació política? I, estan diferenciats per l’Ajuntament de Martorell que per la Diputació de Barcelona?

Tant a l’Ajuntament de Martorell com a la Diputació de Barcelona disposem d’equips de comunicació professionals. Es imprescindible que qualsevol administració tingui les eines necessàries per comunicar-se amb la ciutadania amb rigor i professionalitat: estem obligats a explicar-nos i alhora això ens legitima com a poders públics.

9. Creu que la figura d’un Spin Doctor o assessor de comunicació, beneficia i/o ajuda a un personatge polític? O pel cas contrari, li pot arribar a fer perdre la pròpia essència com a persona?

Crec que és bo que els polítics ens deixem assessorar pels professionals de la comunicació per poder fer arribar millor el nostre missatge a la ciutadania. Ara bé, el contacte directe amb la gent, amb el territori, amb altres alcaldes i alcaldesses és una part essencial de la feina de tot polític amb vocació de servei públic.

10. Com a President de la Diputació creu que té molta o poca presència als mitjans de comunicació? Es sent respectat per ells? I si fos així, ha fet o ha deixat de fer alguna cosa perquè fos així?

Com a president considero que tinc la presència que mereixo. No sóc el protagonista, però sí el representant de la institució i de les polítiques que des de les quatre àrees desenvolupem per als municipis. La millor comunicació és sempre dir la veritat i actuar en conseqüència amb les necessitats del territori.

11. He vist que té un perfil creat al Facebook, de fet li he demanat amistat, fa uns dies… Aprofita les xarxes socials només quan està en campanya electoral, o ho fa de forma habitual? Sap de memòria quants amics té al Facebook? (sense mirar… ) Es gestiona vostè mateix la seva conta de Facebook?

De fet, el perfil de Facebook no el vaig crear jo i no sóc usuari del les xarxes socials.

12. Consulta habitualment les xarxes socials per investigar o fer seguiment sobre altres polítics o partits polítics?

M’agrada prendre’m el meu temps per a cada cosa, són una persona més aviat reflexiva. La immediatesa de les xarxes socials no acaba d’encaixar amb el meu tarannà, tot i que entenc que són eines útils en molts casos i que les administracions públiques també hi ha de ser per estar més a prop de la ciutadania.

Autor: Montse Julibert

Data: 28 de març de 2013

Estàndard
comunicació, Política, UOC, xarxes_socials

Anàlisi de les portades dels principals diàris de l’endemà de les eleccions catalanes del 25N

Enllaç: Eleccions catalanes: Principals portades diaris

Títol: Elecciones catalanas: El duro golpe de las urnas a CiU, en las portadas de los principales diarios

Subtítol: Las primeras páginas de los principales rotativos recogen el resultado negativo para el plan soberanista de Artur Mas

Data i hora de Publicació: 26/11/2012 – 01:13h

Autor: Redacció de La Vanguardia

Un cop fet el recompte de tots els vots i en contra de tot pronòstic Artur Mas no va aconseguir aquella majoria tan “excepcional” que durant la campanya havia estat demanant amb tant fervor als seus votants per tal de poder liderar el projecte sobiranista que el poble català havia començat en la manifestació multitudinària del dia 11de setembre. La pèrdua dels 12 diputats de Convergència i Unió s’allunya molt a les expectatives del programa de Mas. Les conclusions que en podem extreure però, són que el poble continua volent la independència, d’aquí l’augment espectacular d’Esquerra Republicana que han passat de 10 a 21 diputats, sense deixar de banda els tres ascons de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) que entra per primera vegada al Parlament i es declara independentista. Hi ha qui parla de vot de càstig per temes com les retallades, o fins i tot l’intent maquiavèl•lic d’última hora per part del diari el Mundo on acusaven a Mas de corrupte pocs dies abans de les eleccions, o no menys important, els votants més conservadors de CIU que també tenen dret a no voler encetar un procés per a la independència del país.
Amb tot això a l’endemà de les eleccions, els principals rotatius no van perdre pistonada i es van deixar portar amb molt d’entusiasme contra el President amb les seves portades:
– La Vanguardia: “Duro castigo a Mas”
– El País: “El plan de Mas se hunde en las urnas”
– El Mundo: “Mas entra en la Historia”
– ABC: “Mas pierde su plebiscito”
– La Razón: “Adéu Mas, a Cataluña le gusta España”
– El Periódico de Catalunya: “Batacazo”
– Ara: “Mas no ho podrà fer sol”
No cal ni recordar cap on es decanten cada un d’aquests diaris, amb quin/s partits tenen més o menys afinitat, ja que en un dia com a l’endemà de les eleccions catalanes, van poder fer apologia dels seus sentiments més profunds, veiem sinó l’exemple de La Razón o de l’ABC.

Estàndard