comunicació, UOC, xarxes_socials

Com podem anomenar intimitat allò que fem públic a la Xarxa?

El límit de la privacitat el marca cada persona en la seva vida íntima. Amb les xarxes socials aquesta privacitat es perd per donar lloc a una relació més oberta i de més presència en el col•lectiu de la societat. Això és degut a que un gran nombre de persones es mostren més obertes a la xarxa que no pas en la seva vida privada.

No és estrany que soni malament el binomi intimitat amb fer públic a la xarxa, d’aquí que n’hagi sortit el nou terme extimitat, com a antònim d’intimitat. Les persones cada vegada es senten més flexibles alhora de compartir els seus sentiments i les seves experiències de cara al col•lectiu de les xarxes socials.

D’ençà de les xarxes socials, ha facilitat a les persones el poder a comunicar-se d’una manera més extravertida, adoptant noves actituds vers les relacions del seu entorn, per una banda permet afavorir les relacions humanes entre persones que es troben separades, i per altra permet un acostament a les persones, que d’una altra manera haguessin passat de manera passatgera per la nostra vida. Gràcies a les xarxes socials sovint, aquest contacte és de més qualitat i amb un grau més elevat de proximitat.

Utilitzant el llenguatge escrit i les fotografies, prèviament seleccionades, permet a les persones reflexionar el que es vol dir, molt abans de comunicar-se amb algú altre, o amb les xarxes en general, així pots mostrar de tu allò que vols que vegin, o allò que t’agradaria que veiessin si la relació fos cara a cara.

Per a molta gent això ha suposat un gran pas en les relacions humanes, ja que la por a què diran o pensaran de mi s’ha esvaït, donant pas a un nou “jo” que el fa sentir més segurs de si mateix. Igualment, d’aquesta manera, també patim la pèrdua de la nostra pròpia identitat, passant a ser allò que volem que vegin en nosaltres, hem creat una altra identitat a la xarxa. Segons Gergen, ens considerem a nosaltres mateixos com a jos individuals, com a persones úniques i diferents, centrades en els somnis i aspiracions, amb els nostres motius, sentiments i opinions pròpies. Tot i estar rodejat d’allò social, ens sentim significatius per a nosaltres mateixos, els individus derivem dels processos de relació.

L’atractiu social ve determinat per la manera com ens veuen els altres a través de les xarxes socials. Si ens obrim més i permetem a les amistats formar part de la nostra intimitat, si donem a conèixer la nostra vida privada i som molt participatius en aquestes xarxes, farà que siguem més coneguts i la percepció que tinguin de nosaltres es veurà modificada d’acord amb el que nosaltres estiguem disposats a compartir. Persones amb un gran nombre d’amistats ens el seu perfil, acostumen a ser més “famoses” que d’altres amb un nombre més limitat, o també amb persones que tinguin un nombre massa nombrós, ja que moltes vegades aquestes relacions han estat breus i superficials, i no han arribat a crear un vincle real d’amistat.

Ara bé, s’ha de tenir present, que no s’ha de perdre les costums de relacionar-se de manera no-virtual, de no perdre les habilitats socials de la proximitat física, ja que les noves generacions estan creixent amb una manca d’aprenentatge d’aquest tipus de relacions. Hem de saber trobar una dualitat entre la relació digital i la convivència humana.

Anuncis
Estàndard

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s